Quines accions esteu desenvolupant o teniu previst implementar en l’àmbit de la ‘educació energètica’?

Al principi es van plantejar 50 accions en centres educatius, però no estava estipulat com havien de transcórrer, així que, en lloc de realitzar accions aïllades, decidim concentrar-les en 5 centres educatius per a poder treballar projectes de major duració i amb major repercussió en el col·legi o institut. A més, són centres del Districte Marítim, pròxims a l’Oficina de l’Energia, per la qual cosa aquest tipus d’intervencions contribueixen al fet que les famílies puguen començar a familiaritzar-se amb aquest espai i conéixer la seua funció i utilitat.

Els centres educatius en els quals s’estan implementant les accions són: l’IES Sorolla, l’IES Isabel de Villena, IES Cabanyal, CEIP Serradora I CEIP Sant Pere.

En cada centre es crea un “equip energètic”, que pot ser un grup d’alumnes que va canviant, d’una mateixa classe o d’un curs determinat, o alumnat seleccionat pel mateix centre. Enguany és el primer, així que hem permés una major flexibilitat per a anar provant coses i anar adaptant el projecte a diferents realitats. En els centres d’educació primària aquest equip s’ha format amb alumnat de les classes de 5é i 6é. En els centres més grans, per a poder adaptar el projecte, segurament s’allargue dos anys el programa previst, sobretot en els instituts, que tenen un nombre major d’aules. En els IES generalment treballem amb FP bàsica o amb algun PR, que són grups per si mateix reduïts i que tenen un currículum més flexible. En l’IES Cabanyal, on començarem d’ací a poc temps, l’equip serà seleccionat de nivell de 4t de l’ESO.

En què consisteixen les sessions que es duen a terme en els centres?

Són diverses sessions. La primera és una sessió d’introducció dirigida a tota l’aula. En ella s’explica on estem, què és l’Oficina de l’Energia i els explique per què sóc allí i el que faran ells i elles, o les seues companyes i companys, com a equip energètic. Els conte també quin és l’impacte que es pretén i quina relació guarda amb el ‘canvi climàtic’. Una de les coses que vam detectar al principi és que una cosa que consideràvem que tindrien molt associada, no ho estava. Quan parlaven de ‘canvi climàtic’ no eren conscients de la relació que podia guardar amb la producció i el consum de l’energia.

Després d’aquesta primera sessió es fan 3 recorreguts temàtics pel centre educatiu, un d’il·luminació, un altre de calefacció i, finalment, d’aparells electrònics. L’alumnat participant s’encarrega de detectar problemes en les instal·lacions o en el seu ús: problemes tècnics, tecnologia poc eficient o mals hàbits (per exemple, llums o aparells encesos o en standby).

Finalment, es realitza una cinquena sessió on, amb els problemes detectats, es proposen solucions i es veu qui les durà a terme. L’última sessió es fa amb tota la classe. Es distribueixen per taules de treball i els membres de l’equip energètic es reparteixen en els diferents grups.

Les sessions i els recorreguts recomanem que tinguen una duració de mínim 2 hores, encara que en alguns centres s’han hagut de fer en menys temps. Enguany, com que és el primer, anem ajustant els formats.

La duració del projecte complet ha depés del centre i de la seua possibilitat d’incorporació a la planificació de cadascun d’ells. En alguns s’ha començat a l’octubre i es té previst acabar a l’abril o maig. En uns altres s’ha començat al gener o març, per tal d’aprofitar el començament del trimestre d’avaluació. Així i tot, l’ideal és que el projecte transcórrega el durant el curs complet.

I després d’aquestes sessions, com s’involucra a la resta de cursos i a la comunitat educativa?

La idea és que tot el treball que s’està fent en aquests centres amb un curs específic es difonga a la resta de l’alumnat i professorat mitjançant accions de comunicació que els propis participants en el programa realitzen.

Prèviament s’han plantejat una sèrie d’accions de sensibilització des de l’oficina adaptades als diferents cursos, perquè tot l’alumnat puga entendre el treball que s’està fent. En infantil, per exemple, es treballa a partir d’un conte. En primària es fa un treball més interactiu mitjançant una dinàmica en la qual l’alumnat introdueix compromisos que pot o vol adquirir i els plasma en una làmina final. I en secundària s’utilitzaran les noves tecnologies per a captar la seua atenció. S’ha dissenyat un Kahoot! perquè puguen jugar utilitzant el seu telèfon mòbil.

Per al desenvolupament de les accions de comunicació, cada equip energètic, o l’alumnat de la classe on s’ha desenvolupat el programa, tria de quina forma comunicarà o presentarà el treball a la resta del centre: mitjançant un vídeo, una presentació de diapositives, etc.

Amb l’objectiu d’implicar a tota la comunitat educativa hem fet també tallers amb el claustre. S’ha aprofitat l’interés personal que suscita la realització d’un ‘taller de factura d’electricitat’, , per a contar el projecte que s’està duent a terme en el centre educatiu i donar a conéixer l’Oficina de l’Energia al professorat. D’aquesta forma quan entrem en alguna classe amb l’equip energètic, el professorat del centre ja ens coneix i sap en què consisteix el projecte. També s’han realitzat tallers amb l’AMPA, que és un altre agent important en la comunitat educativa i una manera de fer extensible el projecte a les famílies de cada centre.

Després de la suspensió de les classes a causa de l’estat d’alarma, s’està intentant traslladar el projecte a les cases de l’alumnat participant. Telemàticament a través de jocs, s’ha fet un repàs dels continguts vistos a l’aula. Ara s’estan llançant una sèrie de reptes perquè apliquen l’aprés a casa i que al costat de les seues famílies avaluen els seus hàbits energètics i l’estat d’algun dels seus electrodomèstics i lluminàries.