1. Què és un centre d’intercanvi modal, o multimodal hub?

EMT. En general, una zona d’intercanvi modal, o un hub intermodal, és molt més que una simple estació de transport. És un punt on la gent pot intercanviar entre diferents maneres, no solament les maneres clàssiques com l’autobús, el metro o el tramvia, sinó també entre altres maneres de transport com la bicicleta, els patinets elèctrics, la moto o el cotxe compartit on hi haja aquest servei. En un bescanviador, per tant, s’inclou no solament l’estació mateixa, sinó també tots els voltants de la zona on existisca concentració de vida, de treball, de compres, de serveis, etc. Un bescanviador és, doncs, un node de mobilitat, on es pot accedir a diferents maneres de transport.

2. Quins són els elements innovadors que ha aportat MAtchUP als centres d’intercanvi modal?

ETRA. El principal objectiu d’un centre d’intercanvi modal és fomentar la multimodalitat, promocionar l’ús del transport públic i d’un transport més sostenible, prescindint del vehicle personal. Per a fomentar aquest canvi de patrons de mobilitat és necessari proporcionar a l’usuari final les eines per a poder optar per mitjans de transport més sostenibles.

Una eina important en aquest sentit és la informació sobre els diferents mitjans de transport disponibles en una àrea determinada. En el marc del projecte MAtchUP s’ha volgut recollir tota aquesta informació, que normalment està molt distribuïda, i posar-la a la disposició de l’usuari a través d’uns panells informatius. El que se li ofereix al ciutadà és tindre centralitzada en un sol punt la informació de tots els mitjans de transport que té voltant i les opcions que té per a poder desplaçar-se i deixar de costat el cotxe.

Els panells dissenyats en el marc del projecte es caracteritzen per la seua sostenibilitat, ja que són panells de tinta electrònica, que impliquen un consum molt reduït, i estan alimentats mitjançant energia fotovoltaica autogenerada a través de plaques instal·lades en els mateixos panells. A més, com que no requereixen connexió a la xarxa elèctrica se simplifica la seua instal·lació.

3. On estan situats els centres d’intercanvi modal en els quals s’ha treballat en el marc del projecte MAtchUP?

Aj. de València. Els panells desenvolupats en el marc del projecte estan instal·lats en dues zones on existeix una destacada concentració de modes de transport. Quatre panells en l’entorn del mercat i l’estació del Cabanyal, i altres quatre en l’entorn de la plaça de l’Armada Espanyola. Serien huit panells en total.

ETRA. En l’entorn del mercat del Cabanyal hi ha una concentració important de línies de l’EMT, l’estació d’ADIF, el metro, un aparcament de Valenbisi i una instal·lació de carregadors elèctrics (una intervenció també realitzada en el marc del projecte). En la zona de la Plaça Armada Espanyola conflueixen línies de metro i tramvia, autobusos, bicicletes i vehicles elèctrics.

4. Quins serveis s’ofereixen en els dos centres d’intercanvi modal?

ETRA. Els panells recullen i proporcionen informació sobre les parades d’autobús situades  en els voltants (set parades en la zona del Mercat del Cabanyal i cinc en la Plaça de l’Armada Espanyola), i la disponibilitat de bicis de les estacions de Valenbisi pròximes. A més, en la zona del Mercat del Cabanyal s’incorporarà informació de l’estació ADIF pròxima. En el cas de l’Armada Espanyola també s’incorpora informació de l’estació de tramvia Grau-Canyamelar. En tots dos casos, s’incorporarà, en el futur, informació sobre els carregadors elèctrics instal·lats en el barri.

EMT. Els panells permeten també incloure informació que els operadors d’EMT estan posant en les xarxes socials amb el hashtag #infoEMT, amb el qual habitualment contem les incidències del servei, campanyes específiques, promocions, etc. Quan l’etiqueta s’use en Twitter, aquesta  piulada en concret apareix en la pantalla del canal. D’aquesta manera l’usuari té informació no sols de les arribades i parades en la zona, sinó que a més, té informació sobre possibles incidències i canvis en directe.

ETRA. Els panells ofereixen també informació general d’utilitat per a l’usuari, com les condicions del temps, la visualització a través d’un mapa en viu dels recorreguts de les línies d’autobús, així com la situació de les estacions de Valenbisi.

5. S’incorporarà també servei de cotxe compartit?

Aj. de València. Hui dia no hi ha cap servei de car sharing operatiu a València, però en un futur pròxim estarà. Des de l’Ajuntament s’està treballant en una experiència pilot en aquest sentit. S’està tramitant una llicència de car sharing i s’està definint en què consistirà el servei.

6. Es tracta d’una acció coordinada entre diverses entitats, quins han sigut els rols i responsabilitats de cada organització? Com us heu coordinat?

ETRA. Des del primer moment ha sigut una acció coordinada entre EMT, Ajuntament de València i ETRA.

EMT. EMT ha establert els requisits relatius a la ubicació, els serveis i la informació que es podia mostrar en els panells. Quant a la ubicació, l’empresa pública de transport ha realitzat una anàlisi de punts que tenien una elevada concentració de persones viatgeres i de mitjans de transport diversos. Dins d’aqueixos dos nuclis grans es van analitzar quins eren els moviments de les persones per treball, per oci, etcètera, i quins punts eren pròxims a nuclis on enllaçaven les diferents alternatives de transport. En funció d’això es van triar els quatre punts per zona on se situen les huit pantalles que tenim.

ETRA. Una vegada establerts els requisits, ETRA ha investigat de quina forma es podia desenvolupar el panell, quines opcions hi havia per a alimentar-lo, i quina forma anava a tindre. S’ha optat finalment per uns panells de tinta electrònica alimentats per energia fotovoltaica. Sobre la base d’això, l’empresa ha dissenyat un prototip, que en primer lloc s’ha testat i validat, per a després fabricar-se els huit panells que finalment s’han desplegat en el barri.

7. Podríeu proporcionar alguna informació respecte al seu ús? Algun feedback per part de la ciutadania (està informada, coneix la ubicació, satisfacció, ús, etc.)?

ETRA. A l’estiu de 2020, quan ja estaven instal·lats part dels panells, es va realitzar una enquesta als ciutadans que estaven en l’àrea dels centres d’intercanvi modal per a conéixer quin era el punt de partida, quin era el patró de mobilitat en eixe moment i en quina mesura els ciutadans eren coneixedors dels panells que s’havien instal·lat.
Amb eixa foto fixa, hem vist que no més del 25% dels ciutadans coneixia els panells; els qui coneixen els panells els utilitzen sobretot per a consultes sobre el transport públic (62%) i en menor mesura per a conéixer la disponibilitat de bicis (38%). El nostre objectiu és que en dos anys això canvie i que la majoria de ciutadans els conega.

EMT. Cal destacar a més que l’any 2020 ha sigut, sobretot a partir de març, un any difícil per a la mobilitat en general. Els panells van començar a col·locar-se a l’estiu, una vegada passat el confinament estricte, però la mobilitat s’ha vist molt reduïda des de llavors pels motius que tots coneixem. No obstant això, s’ha pogut constatar que no hi ha hagut feedback negatiu, no hi ha hagut queixes o dubtes sobre l’ús dels panells. És un tema que cal valorar més en el mitjà i llarg termini, entenent també que el projecte és a diversos anys, al llarg dels quals s’avalua una fase inicial i una fase final per a veure com han canviat els patrons de mobilitat, i com de fàcil li ho hem posat als usuaris.

ETRA. De fet, l’enquesta, que constitueix el punt de partida, es repetirà dins de dos anys, per a veure de quina manera han canviat els patrons de mobilitat de les persones usuàries, si coneixen ja els panells multimodals i de quina forma estan totes dues coses relacionades: si han canviat el patró de mobilitat gràcies als hubs multimodals.

8. Com definiríeu doncs en una frase per a una persona usuària un hub multimodal?

EMT. Són zones on les persones usuàries tenen diverses opcions de mobilitat que van més enllà d’un operador concret (bus, metro, Valenbisi, fins i tot el cotxe elèctric o una altra alternativa de transport individual, però en tot cas sostenible), que tenen un ús major de l’habitual en una concentració més xicoteta.

És un concepte tècnic, que les persones usuàries no tenen per què conéixer. No tinc per què saber què és un centre d’intercanvi modal, però sé que quan arribe a l’estació de RENFE del Cabanyal tinc una sèrie d’opcions al voltant que em faciliten la mobilitat i tinc una sèrie d’elements que em fan fàcil entendre aquesta mobilitat. Per a la persona usuària simplement ha de ser una zona on triar quin transport sostenible utilitzar i on tant la part d’informació com la d’oferta estiguen ben definides per a satisfer les seues necessitats.

9. Es preveu la instal·lació de més panells en altres centres d’intercanvi modal?

EMT. Si l’experiència amb les huit pantalles funciona bé, com sembla el cas, es valorarà destinar inversió per a complementar aquestes pantalles i fins i tot portar l’experiència a altres barris de la ciutat o a altres possibles centres d’intercanvi modal.

Aj. de València. El projecte MAtchUP analitza justament la reproductibilitat i l’escalat de les solucions desenvolupades en el marc del projecte, també a altres ciutats. És el cas, per exemple, de la ciutat turca d’Antalya, que també participa en el projecte, estan interessats a replicar el model de panell multimodal que s’ha desplegat ací. I a l’inrevés, agafar idees d’altres experiències i implementar-les ací. Per exemple, a Dresden estan vinculant l’art urbà amb aquests panells i estan decorant els hubs multimodals per a convertir-los en espais més atractius; podria ser una idea també per a la nostra ciutat.