1. Com funciona el SHEMS, quines dades entren en ell i que fa l’aplicació amb aquestes dades?

SHEMS és el nom de l’aplicació informàtica que hem desenvolupat en l’Institut Tecnològic de l’Energia. És una aplicació per a mòbils Android a través de la qual els participants en les accions del projecte MAtchUP de rehabilitació d’habitatges, o simplement aquelles persones que vulguen, s’informen sobre quins són els consums energètics de les seues llars i quines són les emissions de CO? que tenen associades a aquests.

A més, amb l’ajuda d’aquesta aplicació, es pretén modificar els hàbits de les persones usuàries. Això es fa mitjançant una sèrie de consells personalitzats que l’aplicació ofereix a cada participant.

Encara que ha sigut dissenyada fonamentalment per a treballar juntament amb uns sensors que s’instal·laran en diversos habitatges del Districte Marítim dins del projecte “El marítim innova”, també és possible participar sense necessitat de tindre sensors.

2. Quins tipus de dades es gestionen en aquesta aplicació?

Hi ha tres tipus de dades. Uns són els que aporta el propi usuari a través de l’app, i que, en línies generals, consisteixen en informació sobre què hi ha en l’habitatge, quin tipus d’electrodomèstics i dispositius per a la calefacció, per a la climatització, per a la seua il·luminació, etc. Una segona categoria són les dades que obtenim de l’Agència Espanyola de Meteorologia, bàsicament la temperatura i la humitat que hi ha a la ciutat a cada moment. I el tercer, són els consums energètics tant de l’habitatge en general com dels aparells i sistemes que tinga. Si disposa, per exemple, de generació d’energia fotovoltaica o de aerotermia, de bombes de calor o fins i tot de bateries, a través d’uns sensors que s’instal·len en l’habitatge, l’app rep la informació del seu consum.

3. Hi ha una certa informació que no ve recollida des dels sensors, com per exemple, els electrodomèstics que estan instal·lats en l’habitatge o fins i tot el consum en el cas d’usuaris que no tenen sensors instal·lats. En aquest cas les dades són introduïdes directament per l’usuari?

El programa, per a desenvolupar la seua funció, necessita tindre dades de consum. Sense dades de consum es queda sense “aliment” i no pot fer res. Les dades poden vindre dels sensors instal·lats o, si no, ha de ser el propi usuari el que ha d’introduir els valors de consum a través de l’app. El més habitual és que els obtinga a través de la factura elèctrica o de la factura de subministrament energètic. Però, fins i tot tenint els sensors instal·lats, el programa requereix un coneixement de com es consumia o quant es consumia abans que hi haguera sensors instal·lats. Aquestes dades els ha d’introduir l’usuari si disposa d’ells. Si no es disposara d’ells, com ocorre amb els habitatges que són de nova construcció, aleshores és el propi SHEMS, el que basant-se en la informació sobre el tipus i quantitat d’electrodomèstics i el tipus de climatització, és capaç de desenvolupar una “línia base”: un supòsit de consums, una dada que no existeix realmente, però que servirà de referència per a després mesurar si ho estàs fent bé o no.

4. Podríeu explicar-nos quin és el viatge que realitzen les dades des dels sensors que el projecte MAtchUP està instal·lant en diversos habitatges rehabilitats del Districte Marítim?

Les mesures que capten els sensors s’envien directament a la Plataforma Ciutadana de València VLCi a través d’un camí independent que no requereix disposar de wifi en l’habitatge. Els sensors són autònoms en aquesta comunicació i manen les dades a la plataforma amb una freqüència de 15 minuts. Des d’aquesta plataforma es descarreguen les dades als servidors de l’Institut Tecnològic de l’Energia, on es realitza el tractament dels mateixos de manera individualitzada per a poder retornar la informació a cada usuari a través de la pròpia app.

5. Com és la devolució de la informació a l’usuari? 

L’app envia a l’usuari, no sols recomanacions, sinó també avisos en temps real. Per exemple, un usuari pot rebre informació sobre si s’ha deixat les llums enceses en una habitació que està buida o si ha ajustat el termòstat a una temperatura que no és lògica, tenint en compte la temperatura exterior que existeix en cada moment.

6. Quin tipus de sensors s’estan instal·lant en els habitatges i quina informació recullen?

Diguem que hi ha dos tipus de sensors que recullen dades. Uns recullen informació sobre el consum elèctric de l’habitatge. Aquestes dades són essencials, han d’estar sempre. Després s’està instal·lant també un sensor múltiple, l’anomenat sensor ambiental, que mesura la il·luminació, la temperatura, la humitat i la presència en l’habitació en la qual està instal·lat, que normalment serà la sala d’estar o la sala en la qual més vida es faça. Després, addicionalment, i depenent del fet que tingues un altre tipus d’equips, com bombes de calor o una instal·lació d’energia solar, siga tèrmica o fotovoltaica, o fins i tot si tingueres bateries, es requereixen sensors addicionals per a cadascun d’aquests dispositius.

7. Les recomanacions s’originen de manera automàtica o hi ha algú darrere que està analitzant les dades i després escriu el feedback?

L’equip de persones que ha desenvolupat el sistema ha generat una extensa llibreria de recomanacions que permet respostes automàtiques en funció de la informació de la qual disposa i de les lectures dels sensors. El sistema és capaç de seleccionar dins de la llibreria de recomanacions, quines són aplicables i útils per a cada persona usuària. Són recomanacions personalitzades, però estan automatitzades.

8. Amb quina freqüència es reben més o menys les recomanacions?

Aquesta és una pregunta interessant, perquè cal buscar l’equilibri entre no atabalar a la gent i que no s’oblide de l’aplicació. En l’actualitat ho tenim ajustat per a rebre una vegada al mes, però està en funció del desenvolupament del projecte. Pot anar evolucionant. La manera en què l’aplicació treballa, és que et va donant recomanacions i et permet acceptar o rebutjar. Per exemple, em pot arribar una notificació respecte a que he de procurar utilitzar la il·luminació natural i mantindre les persianes alçades, i jo en eixe moment he de dir si l’accepte o no l’accepte. Si l’accepte i la portaré avant, ho dic i ja no m’ho tornarà a recomanar. Però si la recomanació no em sembla adequada o no la vull dur a terme en el moment i la rebutge, el programa insistirà, no de manera contínua, però sí algunes vegades al llarg de tota la duració del projecte.

9. Pots donar-nos algun exemple de les recomanacions que es reben?

Està, per exemple, la recomanació de l’ajust dels termòstats a una temperatura que siga òptima. Hi ha uns marges per a la temperatura d’estiu i uns marges per a temperatura d’hivern que no s’han de sobrepassar. A més, el programa en aquest cas no solament et recomanarà com has d’ajustar el termòstat, a quina temperatura, sinó que, si tens un sensor ambiental, vigilarà si això l’estàs fent de veritat o simplement has dit que ho faràs.
Aquesta és una de les recomanacions més fàcilment controlable pel programa, però hi ha unes altres que no. N’hi ha més generals, com podria ser el canvi de finestres per unes d’envidrament doble, la compra d’un frigorífic amb una eficiència energètica de categoria A++, accions que ha de ser la persona usuària qui diga si pot o no dur-les a terme, però que seran difícil de comprovar.

10. En el context del projecte MATchUP es recullen moltes dades que arriben a la Plataforma Ciutadana de València (VLCI). En el vostre cas, quin penseu que pot ser el benefici per a la ciutadania i les persona usuàries de tindre accés, veure i visualitzar aquest tipus de dades?

A vegades els tècnics tenim la temptació de tractar d’obtindre moltes dades, i caiem en l’error de pensar que quants més dades, millor. Però resulta que moltes vegades no sabem molt bé què fer amb totes les dades que hem aconseguit. Per part nostra, el que hem intentat en MACTHUP, i concretament amb el SHEMS, és tindre molt clar que l’objectiu és aconseguir estalvi energètic en habitatges i va dirigit a uns usuaris molt concrets, que són lògicament les persones residents en els habitatges. En aquest cas, incidim a aconseguir aquest estalvi fonamentalment mitjançant el canvi del comportament de l’usuari, intentant ensenyar-li bones pràctiques. Lògicament cada usuari parteix d’un nivell de conscienciació i de pràctica diferent. Un usuari mitjà, no ha de ser un que siga especialment descurat amb els consums de l’energia, seguint aquest tipus de pràctiques, pot aconseguir fins a un 10% d’estalvi. Aquest percentatge d’estalvi no es basa en la comparació de consums entre un any i l’anterior, sinó que es basa en la comparativa entre l’ara i el que l’usuari hauria consumit d’haver continuat comportant-se com el feia en el passat. Això és important perquè l’estimació d’estalvi siga objectiva, sobretot si hi ha variacions en el clima.

Com a element de dinamització i per a animar a la gent a utilitzar l’aplicació i a involucrar-se, s’ha generat una espècie de competició. De manera anònima, cada participant sap en quina posició d’aqueixa competició es troba, si és dels més estalviadors i eficients, o si es troba en la zona més baixa.