ENTREVISTA MATCH-UP 09: El viatge de les Dades

ENTREVISTA amb l’ITEAM-UPV


 

Pau Arce Vila, Doctor en Telecomunicació i investigador en UPV-ITEAM Institut Universitari de Telecomunicació i Aplicacions Multimèdia

 

“Al obrir les dades, fem partícip a tota la població de la informació i és la ciutadania l’encarregada de trobar les connexions que ens portaran al ‘Wise Town’; quanta més informació accessible, més poder tindrem”

1. Quin és el “viatge de les dades” en un projecte com MAtchUP? On van les dades que recullen els sensors instal·lats en els habitatges del Districte Marítim?

Les dades que prenen els sensors van a una plataforma urbana, que no és més que un programari que està executant-se en uns servidors de l’Ajuntament. La plataforma urbana conté diferents mòduls amb diferents funcions. Hi ha un mòdul que s’encarrega de recollir les dades dels sensors i emmagatzemar-los en temps real i un altre mòdul que conté tot l’històric de valors, on podem triar quines dades guardar i quant temps emmagatzemar-les.

Els servidors també fan diversos càlculs amb les dades, i aquests es veuen reflectits en l’aplicació SHEMS, juntament amb una sèrie de recomanacions dirigides a l’usuari. D’aquesta manera, quan un servidor o l’aplicació, com l’aplicació SHEMS, demana l’històric es configura una resposta i se li dóna un llistat amb tots aquests valors dels sensors. Normalment, les peticions d’aquestes dades es realitzen a través d’APIs.

 

2. Què és exactament una API?

Una API és un acrònim que ve del concepte en anglés “Application Programming Interface” que en castellà es tradueix com a “Interfície de Programació d’Aplicacions Finals”. Una interfície no és més que una definició d’un conjunt de regles i mètodes que s’usen per a integrar diferents programes i aplicacions. Per exemple, quan obrim un programa editor de textos o un full de càlcul en un ordinador, tenim una interfície gràfica i podem interactuar amb el programa a través del teclat i el ratolí, i el veiem en pantalla. Hi ha més tipus d’interfícies, per exemple, una interfície web, com un full de càlcul en línia o una aplicació per a fer la declaració de la renda. També tenim les interfícies per a usuaris avançats, que són terminals de text en les quals només es poden escriure comandos.

Però si us fixeu, en totes aquestes interfícies intervé l’ésser humà, són les persones les que interactuen amb les aplicacions. A part d’aquestes interfícies tenim les APIs, que són interfícies entre aplicacions, interfícies per a gestionar la comunicació programàticament entre dues aplicacions i sense intervenció humana. Al final, una API és una manera que tenen dos programes per a comunicar-se entre si.

 

3. Què ens permeten fer les APIs?

Bé, doncs imagineu-vos que tenim en una plataforma una gran base de dades amb informació de molts sensors i volem permetre a les persones usuàries que a través d’aplicacions puguen accedir a aquestes bases de dades. Per a permetre que diferents aplicacions creades per persones usuàries puguen consultar una determinada base de dades podem desenvolupar una API, que és simplement una capa d’abstracció per damunt, que permet que altres programes desenvolupats per persones accedisquen a les nostres dades o als nostres serveis. Amb una API es permet que es realitze una “cridada” a la base de dades o servei, i a través d’ella podem controlar l’accés, la seguretat i moltes altres coses. Podem permetre fer un filtrat en una consulta determinada sobre qualsevol mena de coses que se’ns ocórreguen.

Per exemple, en la Plataforma Urbana de València (VLCi) es recull informació de la ciutat en moltíssims àmbits: de trànsit, de sensors de l’ocupació de places de pàrquing, etc. Imagineu-vos que hi ha una persona usuària que vol fer una aplicació on visualitzar informació de les places lliures en els pàrquings. En lloc de donar-li accés a les bases de dades o als sensors que mesuren l’ocupació de les places de pàrquing, utilitzem una API que fa la petició a la plataforma urbana que s’encarrega de recollir tota la informació, agrupar-la i ordenar-la. Mitjançant un API podem fins i tot posar capes per damunt, posar filtres, com podria ser el voler saber les places lliures d’una zona o d’un pàrquing en concret. En definitiva, les APIs ens permeten enviar i rebre informació o fins i tot sol·licitar l’execució de serveis en una plataforma.

Cal no oblidar que l’API per si mateixa no fa cap tasca. Sempre hi ha un servei darrere, que és el que fa el filtrat de dades o realitza càlculs o les consultes a les bases de dades. Al final és aquest conjunt de processos els que fan la tasca i les APIs faciliten l’accés a aquestos serveis. Les APIS són molt útils perquè faciliten l’ús i la integració, donen potència d’ús i flexibilitat als serveis. En aqueix sentit, qualsevol pot desenvolupar un servei que faça alguna cosa amb les dades de VLCi i posar-ho a la disposició de tercers a través d’una API. El que passa és que els serveis potents són els que tenen permís d’accés a les dades de VLCi. Algun tercer només tindrà accés a les dades obertes en els datasets públics o a través d’APIs.

 

4. Aleshores és una espècie d’eina per a tècnics. És a dir, la API li serveix a la persona interessada a desenvolupar una aplicació o similar, com un protocol mig automatitzat d’extracció de dades en funció del que necessita?

Sí, realment un usuari del carrer té difícil accedir a una API sense uns mínims coneixements tècnics o sense alguna eina que li facilite la seua utilització. Realment les APIs, i concretament les més utilitzades, que són les APIs web, són unes crides remotes a un servei que et proveirà d’alguna funcionalitat o d’alguna dada. Les APIs en realitat estableixen una sèrie de regles per a una comunicació. No et diuen com has de programar la teua aplicació, simplement et diuen com comunicar-te amb el servei que necessites perquè la teua aplicació funcione. Una persona podria utilitzar qualsevol llenguatge de programació perquè l’aplicació que vol desenvolupar faça la crida que necessita, però és que potser hi ha algú que ha fet això ja i t’ha facilitat el treball. Hi ha algunes eines que et permeten, pràcticament sense tindre coneixements de programació, desenvolupar aplicacions utilitzant APIs.

 

5. Algun exemple?

Pensar en una API que accedeix a la plataforma per a fer la renda. Aquesta és una plataforma web on es poden ficar dades i presentar la renda. Si, per exemple, tens un fitxer amb la teua renda gravada o, si eres una gestora i tens 50 o 1000 rendes, podries tindre una API que fera una crida o petició única i presentar totes aquestes rendes.

De la mateixa manera, imagina que vols mostrar en un mapa certs elements, com podrien ser els contenidors d’oli perquè eres una ONG que vol informar els ciutadans sobre aquest tema. Aquesta informació està en VLCi i en moltes plataformes urbanes, a través d’una API amb una cridada a la web, us pot retornar informació de la localització dels contenidors. I com integres aquesta informació en un mapa? Ací possiblement es necessiten uns certs coneixements de programació, encara que existeixen mapes, com Google Maps, on amb la mateixa resposta que us arribe de la plataforma urbana a través de la API es pot integrar, hi ha eines per a fer-ho de manera fàcil.

 

6. En la WEB del Marítim Innova es mostraran dades o indicadors d’interés, que vindran del SHEMS, de les dades de sensibilització o fins i tot de l’impacte que les accions de MAtchUp hagen pogut generar, això es fa també a través d’una API?

Així és. Per exemple, la informació dels sensors dels habitatges arriba a VLCi codificada, sense informació personal. Públicament no és possible identificar a les persones, ni els habitatges, ni res que puga relacionar aquestos consums amb les cases. D’aquesta informació que arriba agafem les dades rellevants i les publiquem com a dades obertes. A més, publiquem un històric d’aquestes dades. Per a què pot servir això? Bé, perquè d’aquestes dades, persones emprenedores poden desenvolupar algorismes, com s’ha fet amb el SHEMS, i a través d’aprenentatge automàtic, d’intel·ligència artificial, es poden generar recomanacions de consum o es pot avaluar històricament com ha anat canviant el consum energètic a la ciutat, o altres possiblititats que nosaltres ara mateix ni tan sols ens estem plantejant.

Totes les dades que es recullen en la plataforma no estan accessibles. Hi ha diferents nivells d’accés. Hi ha conjunts de dades que són dades obertes i estan disponibles en el portal de transparència. Es pot accedir a elles a través de la pàgina web i també a través d’algunes APIs que hi ha en VLCi. Després hi ha altres dades que són oberts però que requereixen identificació, has de sol·licitar un permís. El motiu sol ser per controlar la càrrega de peticions, perquè qualsevol podria estar fent moltes peticions per segon a través de les APIs a aquestes dades i això posaria en perill l’estabilitat d’accés dels altres, de la web i fins i tot de les APIs. Després, hi ha altres dades que només tenen accés el personal o la gent interna de l’Ajuntament.

7. Has parlat de dades que arriben a VLCI, i com a exemple s’han esmentat les dades que provenen dels sensors instal·lats en habitatges. Quines altres dades esteu recollint en el marc del projecte MatchUp?

Respecte a les dades que estem recollint en Matchup i allotjades en VLCi, a banda dels sensors dels habitatges, també tenim sensors en autobusos que mesuren paràmetres de consum dels híbrids i elèctrics. També mesuren paràmetres de la conducció, com pot ser la manera que té el conductor de xafar l’accelerador i com afecta això al consum. Després, també es mesuren dades de mobilitat de vehicles elèctrics municipals, de bicicletes elèctriques o d’altres vehicles elèctrics que utilitzen en manteniment. Amb tot això podem creuar les dades amb el que seria un consum ‘no elèctric’ i podem extraure conclusions de l’estalvi d’emissions que tindríem de CO?. També tenim informació dels punts de recàrrega públics que s’aniran instal·lant en els pròxims mesos, les dades en cru en tal localització, si un punt de càrrega s’està utilitzant o no.

Tot això arriba a la plataforma urbana. Bé, perquè li posem una API per damunt, seríem capaços de permetre que hi haja aplicacions que, per exemple, filtraren per localització. Llavors, jo podria enviar la meua posició i em podria obtenir el punt de càrrega lliure més pròxim. D’una altra manera haurem d’agafar el llistat, demanar el llistat tal qual, en brut i anar mirant disponibilitat i ubicació. Amb una API, simplement dis-me la teua posició i jo et dic el punt de recàrrega lliure més pròxim. Però la intel·ligència la proporciona un servei que està per davall de l’API, que té aqueix llistat i és capaç de filtrar amb aqueixos paràmetres d’entrada que nosaltres li hem donat.

 

8. Quin és el benefici per als ciutadans i els usuaris en general en poder tindre accés, veure i visualitzar aquest tipus de dades?

Ací hi ha una imatge que ajuda a explicar per què és útil obrir aquestes dades.


Tenim dades, que són els punts. Quan aqueixes dades tenen una mica de sentit, els acolorim, això és la informació. Però, per si mateix això no té cap significat. Llavors, en unir-los, en unir aquestes dades i relacionar-los entre si, obtenim coneixement. I si a partir d’aqueix coneixement trobem alguna cosa que siga útil per a nosaltres, aqueixos ‘insights’ s’il·luminen. Si, a més, interrelacionem tot això, aconseguim la saviesa. Aquest esquema em recorda molt a aqueixa tendència actual, que està passant de les Smart Cities a les “Wise Towns”.

D’ací, la importància d’obrir les dades, perquè fem partícip a tota la ciutadania d’aqueixes dades i és la ciutadania l’encarregada de trobar aquestes connexions, per a arribar al “poble savi”, al Wise Town.

 

9. Però també està l’últim esquema, el de la conspiració, no?

Les dades són molt agraïdes. Si els tortures prou diran el que vulgues, això és així.
Però fixa’t, si les dades estan accessibles a qualsevol, qualsevol ho pot fer, qualsevol pot unir els punts com vulga. Mira el que ha passat amb la COVID i la quantitat de dades que hi ha hagut. Molts els han cuinats per a un costat i altres per a l’altre. Si tens les dades i són accessibles, i a més disposes d’APIS per a poder filtrar. Pots agafar això, pots agafar l’un altre, i així, hi hauria tantes teories de la conspiració com persones.

 

10. Clar, es crea un coneixement col·lectiu i hi ha teories que cauen pel seu propi pes. Que la ciutadania i les organitzacions socials disposen de dades i puguen contribuir a la “saviesa col·lectiva” pot contribuir a l’apoderament i al fet que aprenguem a llegir i usar millor les dades?

Exacte, en l’àmbit social, la informació és poder. Aleshores per això, perquè com més informació accessible a la ciutadania, més poder tindran. I a escala tècnica, el que s’ha dit, tindre accés i disposar d’APIs facilita molt l’ús de les dades.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.