1.Què és la iniciativa Las Naves Brillen?

Las Naves Brillen és un projecte pilot amb el qual es vol demostrar que és possible un model de finançament públic-privat ètic per a promoure la instal·lació de plantes fotovoltaiques. El projecte busca apropar a la ciutadania els beneficis de l’energia renovable amb una inversió inicial assumible i amb la participació posterior en el retorn econòmic.

En la pràctica, el projecte es materialitza en què a la teulada de Las Naves s’instal·larà una planta solar fotovoltaica que, per una banda, alimentarà el consum energètic de l’edifici i per altra, si hi ha energia excedent (més energia de la necessària per a abastir a l’edifici públic) es vendrà a la xarxa. Això suposa un estalvi energètic i un benefici econòmic derivat de la venda d’energia sobrant. Aleshores, la innovació d’aquest model està en el fet que una planta fotovoltaica genera beneficis socialitzats, ja que la inversió inicial es recupera molt prompte, al voltant de cinc anys, i la resta dels vint-i-cinc anys que dura el projecte estàs rebent un benefici. Les inversions inicials poden ser des de 100€ fins a 2.000€. Aquesta limitació s’ha posat precisament per a no perdre la intenció inicial de “com més gent millor”, encara que siga més costós burocràticament per a nosaltres. Amb tot això, el que es demana a la ciutadania és que, enlloc que l’administració pública faça una inversió de manera independent, se socialitze el cost (planta finançada mitjançant xicotetes aportacions dels ciutadans i ciutadanes). Així, la ciutadania fa un “préstec” a l’administració pel qual cada any rep interessos.

Aquest model de col·laboració crea una connexió entre l’administració pública i la ciutadania, ja que el vincle no es queda únicament en l’ingrés dels rendiments, sinó que trimestralment s’enviarà un informe de la planta, de quant està produint, dades sobre el consum, informació pedagògica sobre l’energia i sobre els beneficis de la planta. Pel que fa a la participació, està oberta a totes les persones, no solament al veïnat del barri on s’ubica l’edifici de Las Naves.

Existeix altre model desenvolupat dins del projecte MatchUp nomenada comunitat energètica, en el que s’acompanya a un grup de ciutadans i ciutadanes en el procés de disseny, compra i instal·lació d’una planta fotovoltaica comunitària, en la que els participants han de residir en un radi de 500 m². És un model de baix cap a dalt (bottom-up) i és interessant perquè genera una comunitat al voltant del projecte on la gent es troba i pren decisions conjuntament. Ambdós models tenen avantatges perquè els participants de la comunitat energètica comparteixen energia i els participants del projecte Las Naves Brillen comparteixen beneficis.

“El projecte busca apropar a la ciutadania els beneficis de l’energia renovable amb una inversió inicial assumible i amb la participació posterior en el retorn econòmic”

2. Quin és l’objectiu? Al ser una iniciativa des de l’àmbit públic, baix que política u objectius de l’Ajuntament s’emmarca?

El projecte té dos objectius principals. D’una banda, l’objectiu més visible, econòmic/financer, de donar a la ciutadania l’opció de rebre retorns econòmics gràcies a la inversió en aquest projecte i d’altra, l’objectiu de caràcter social i mediambiental (al qual se li dona molt de pes), que és permetre que la ciutadania participe en el desenvolupament d’iniciatives com aquesta que permeten aconseguir el canvi cap a un consum energètic més sostenible. Així, el projecte busca demostrar que les col·laboracions públic-ciutadanes són possibles i fa possible que la ciutadania supere el rol “passiu”, permitent una major implicació en aquests tipus de projectes.

Realment aquest projecte ha estat desenvolupat en dues fases. La primera fase tenia l’objectiu de fer millores d’eficiència energètica als edificis públics, reduint al màxim el consum. Així durant 2019 i 2020 es van desplegar diverses accions com tallers d’eficiència energètica per a minimitzar el consum amb totes les persones que “vivíem” en Las Naves, una auditoria energètica, se’n van monitoritzar els consums, es va posar cartellera per tot l’edifici amb indicacions i consells, entre altres. Una vegada es va arribar al consum mínim, es posà en marxa la segona fase, que consistia en el desenvolupament de la planta socialitzada. En primer lloc, es va estudiar el model de negoci, els costos, el consum, quin seria el rendiment, dissenyar escenaris canviants… Per a la concreció del model i els càlculs hem rebut el suport d’Ecooo, una consultora de Madrid que fa molts anys que ja treballa amb aquest model, però no amb administracions públiques. La intenció és obrir tota la informació i aprenentatges generats a la població i a les administracions públiques interessades (metodologia, marc jurídic, etc.).

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del programa Missions València 2030, l’objectiu del qual és que València siga una ciutat climàticament neutra per a 2030, és a dir, que es generen molt poques emissions de CO2 i les que es generen es compensen d’alguna manera. Aquest objectiu implica a multitud d’àmbits: energia, mobilitat, renaturalització, residus, etc… i, sempre que es puga, totes les iniciatives comptaran amb implicació ciutadana.

“El projecte busca demostrar que les col·laboracions públic-ciutadanes en l’àmbit energètic són possibles i que la ciutadania no tinga un rol “passiu”,

3. Per què a mi com a ciutadana m’hauria d’interessar aquesta iniciativa?

Més enllà del rendiment econòmic, que és important, però no és el focus del projecte, com a ciutadana podràs formar part de projectes que responen a un model de ciutat més sostenible i més vivible. Com a individu es pot participar amb millors hàbits, però l’accés a aquest tipus d’iniciatives no és assequible per a la majoria i aquest projecte apropa aquest món a la ciutadania. A més, volem aprofitar el potencial comunicatiu del projecte per a poder fer pedagogia de com la ciutadania pot ser eficient a la seua casa, més enllà de la planta fotovoltaica.

4. Penseu que aquest model és replicable en la resta de la ciutat? Quin ha sigut l’acolliment ciutadà? Quins penseu que són els requisits perquè efectivament siga replicable?

Sí, a nosaltres ens agradaria que açò poguera ser replicat i imaginem moltes possibilitats: poliesportius municipals, biblioteques, col·legis… Pensem que en els edificis de les administracions públiques és on millor es podria replicar, ja que l’energia fotovoltaica no és cara i la inversió és fàcilment recuperable. Un dels inconvenients que veiem per a la replicació des de l’àmbit privat és que la gestió administrativa i burocràtica és una mica complexa.

Una vegada acabat el pilot i definit el model, començarem a treballar el pla de replicació aprofitant el marc del projecte MatchUp per a dissenyar i crear estratègies de transferència. De fet, diversos ajuntaments ja s’han interessat per la iniciativa, en concret, pel model jurídic i de contractació i pels estudis econòmics que hi ha darrere, així que la replicació es podria fer més enllà de la ciutat.

Per tot això, una de les coses que volem fer una vegada finalitzat el projecte, és una jornada de transferència on convidar a aquests ajuntaments i altres administracions interessades o altres serveis en altres edificis del propi ajuntament que puguen utilitzar el model per a crear una planta socialitzada. No obstant això, aquest model el que et permet és instal·lar plaques fotovoltaiques on no es podria per una restricció pressupostària.
Quant a l’acolliment ciutadà, és bonic perquè molta gent s’ha assabentat de la iniciativa no pel boca-orella, sinó perquè ho han vist publicitat pel carrer, als autobusos i per a nosaltres significa que hem arribat a gent a la qual per ara no arribàvem. També algunes persones han vingut a Las Naves a preguntar-nos alguns dubtes sobre el funcionament, per a trobar un tracte més proper i perquè es nota un clima de crispació amb el sistema actual com a consumidores. Aquestes opcions són atractives, però en ser diferents del convencional generen dubtes a la ciutadania. Encara no hi ha hagut un moment d’encontre entre Las Naves i els ciutadans i ciutadanes, però quan la planta estiga ja en funcionament, probablement convoquem una jornada per a resoldre preguntes, veure la planta i tenir una trobada presencial.

“En general el feedback de la gent ha sigut d’agraïment perquè existira la possibilitat de fer-los partíceps”

 5. Quins són els pròxims passos que es donaran desde LNV? Quin paper ha jugat o jugarà el projecte MatchUp en el desenvolupament de la iniciativa?

Actualment, s’està duent a terme la campanya de captació de fons i s’està preparant la licitació del projecte tècnic. La licitació probablement es publicarà als pròxims mesos, ja que s’han recaptat els diners suficients per a poder començar (hi ha aproximadament el 76% recollit i han participat al voltant d’unes 90 persones).

Respecte a MatchUp, principalment ens ha ajudat, fins ara, en l’aportació de recursos humans per a posar cap en el disseny del model. En el futur es pot aprofitar l’acció existent A.39 – Models mixtos d’inversió per a fomentar la sostenibilitat i sobretot per a l’acció A.42 – Pla d’escalat de les millors iniciatives, la qual té com a objectiu replicar les tecnologies que hagen donat millor resultat en les accions del projecte. Aquest pla es vol dissenyar conjuntament amb els socis del projecte per tal d’aprendre unes de les altres i generar sinergies i aprenentatge comú. A més a més, cal no oblidar la visibilitat que dóna MatchUp a totes aquestes iniciatives locals i la possibilitat de transferir aquesta bona pràctica a altres ciutats europees.